No ens resulta agradable la publicació d’aquest blog però, sincerament, ens sentim compromesos a exposar la nostra profunda tristor davant la passivitat dels mitjans de comunicació i, fins i tot, de la societat a reconèixer que els nostres professionals de l’empresa i, en general, del sector de la neteja están fent des de l’inici de la pandemia arriscant la seva integritat física greument i on nomès l’anonimat és qui els agraeix assumir aquest risc per protegir als altres.

No disposem dels elements de prevenció necessaris que altres sectors fan servir,(en la majoria dels casos ens està resultant impossible obtenir-los), però la nostra gent??/els nostre personal? els nostres treballadors i treballadores? estan anant als hospitals, quiròfans, UCI, consultes, establiments, grans superfícies, oficines, entitats Bancàries, organismes de l’Administració, empreses i magatzems… i sempre intentant a l’avantguarda frenar aquest virus i que s’estengui i destrueixi la nostra forma de vida.

I ho fan des del silenci, arriscant-se amb en la seva feina i el seu treball al contagi del qual ja hem rebut factura/les conseqüències?. És per aquest fet que només demanen tenir el reconeixement, sentir que la gent/societat? els valora la seva feina i agraeix la feina que fan perquè, fins ara, només la seva família i,en el nostre cas, l’Empresa és conscient del gran esforç que realitzen dia a dia.

Volem comentar els cas real d’una netejadora de l’empresa i del que li diu la seva filla petita a l’hora de sortir a treballar cada dia: “mama en el treball corre molt perquè no t’enxampi la bestiola” sent una nena la que li dóna l’afecte per a afrontar la jornada i amb aquest estímul surt a la lluita? a treballar.

Fem una crida per a que s’uneixin amb nosaltres en la gratitud d’aquest grup de professionals, un exemple de responsabilitat profesional amb la seva feina i demanem que en els aplaudiments que estem fent totes les tardes al col·lectiu hospitalari també se’ls reconegui la seva feina en aquesta época de pandemia. Són una part important de l’ época tan dura que estem patim tots en aquests moments i no la podem obviar.